Nosaltres viatgem per aprendre, per coneixer i conviure amb noves cultures, per l'experiència vital i de llibertat que suposa estar en un lloc llunyà i extrany, amb tot el temps del món per descobrir-lo i gaudir-ne. Concebem els viatges com un altre mitjà de creixement personal, ja que si es duen a terme amb una mentalitat oberta, són una font inesgotable d'autoeducació, de conetixement de les diferencies entre pobles i cultures del món, i sobretot de tolerància mutua.

No preparem mai el viatge, decidim on aterrem un cop allà anem a un lloc o altre en funció del què veiem, del què llegim o del què ens expliquen. Volem coneixer la realitat dels països on anem, i aixo només es pot fer amb temps, per aixo quan ens decidim a marxar procurem no tenir mai data de retorn.

Ens considerem simplement viatgers, sens dubte no sóm uns turistes normals, però la veritat és que tampoc ens sentim gens identificats amb la majoria de joves que viatgen pel món, ja sigui per poc o per molt temps, i que es fan dir motxilers o backpackers.
Per il.lustrar una mica més quin tipus de viatger som, aquí va un tros del llibre que estem escrivint:

"Nosotros somos un tipo de viajero que se diferencía bastante del mochilero habitual. De hecho, Sheila y yo tenemos todo un bestiario para definir a los diferentes tipos de turistas que nos hemos encontrado en nuestros viajes, y que sin ánimo de ofender a nadie os describo: Tenemos a los mochileros notas, que se caracterizan por vestir y comportarse como si estuvieran en Ibiza, pasando el día de fiesta en fiesta con otros turistas en locales guais para turistas, haciéndose rastas, jactandose de sus cursos de meditación o haciendo malabares por las calles, y que vuelven a casa sin haber hablado casi con ningún local más que para comprarle algo que fumar. Tenemos también a los mochileros Israelitas, que abarcarían el cincuenta por ciento de los mochileros del mundo, mayoritáriamente del tipo anterior pero que además se juntan en grandes grupos y van siempre a los mismos sitios como ovejas, donde ya los reciben con menús israelitas y carteles en hebreo, y que para colmo, acostumbran a ser muy desagradables con los locales (no hay ningún indio que no los odie) y con los demás turistas. Están los exploradores, aquellos que van como si estuvieran en un safari, con sus pantalones y armillas de mil bolsillos, cuchillos suizos, cañón fotográfico, y demás atuendos y utensilios por si les ataca un tigre por la calle. También hay los “turifóbicos”, aquellos obsesionados con los demás turistas, normalmente sucios y tacaños, que si van a un lugar y hay más de dos turistas ya lo encuentran falso, aquellos que no hablan casi nunca con los demás turistas más que con otros “turifóbicos”, básicamente para contarse donde pueden no encontrar a nadie. Hay también los turistas de tour, con su guía nativo incorporado, camisas hawaianas, calcetines en los templos, su bus particular y sus buenos hoteles. Están también los mochileros de verano, aquellos que se comportan casi como los de tour, comiendo bién, bolsa delante, tomando taxis todo el día, trenes con aire acondicionado, buses privados, vuelos internos, y demás, pero que se sienten de cojones al viajar con una Lonely Planet en vez de un guia humano. Y muchos más, los chicos North Face haciendo trecking por el asfalto, los turistas locales que siempre van a los lugares más feos para nosotros, los que vienen de Tailandia con bermudas y camiseta a tiras marcando cachas, etc....
Por lo que refiere a nosotros, podríamos incluirnos fácilmente en el grupo de los “turifóbicos”, como ya iréis viendo..."

Detestem els llocs turístics. Ha arribat un punt en que valorem molt mes un lloc lleig però real, on no trobes cap altre turista i la gent et tracta com un igual, que no pas un lloc preciós però amb hotels, restaurants i botigues per turistes, on no pots aprendre res de com viuen perquè s'han adaptat a les necessitats dels occidentals.
De fet, ja des del primer viatge que hem intentat evitar els països i les zones més trillades (només vam aguantar una setmana a Tailàndia...), i es que no som del tipus que viatja per intercanviar batalletes amb altres turistes, mentre fa cerveses en un bar per turistes amb música occidental.
En definitiva, que nosaltres no tenim res a veure amb aquesta moda dels "backpackers", a qui no considerem per res viatgers, perquè els viatgers de veritat estan interessats en la gent i la cultura del pais on van, en adaptar-se al màxim a l'estil de vida local i allunyar-se del seu, cosa que aquesta gent no fa al allotjar-se sempre en hotels per motxillers occidentals, menjant espaguetis i pizzes, llogant grans motos, fent festes a la platja o passejant la samarreta del seu equip de futbol.

Molta gent ens pregunta que com ens ho fem per mantenir-nos allà tant de temps, com podem pagar-nos un viatge tan llarg. De fet és molt més "fàcil" i barat del que sembla, viatjar per Sudamèrica, i sobretot per Àsia, és realment assequible, gastes molt poc si vols. De totes maneres, si hem de ser sincers, nosaltres ens passem bastant a l'hora d'estalviar, cosa que fa que els viatges ens hagin sortit molt bé de preu, sobretot els d'Àsia, amb una mitjana de menys de tres euros al dia. La veritat però es que no acostumem a trobar viatgers tan "cutres" com nosaltres, no tothom está disposat a patejar durant hores buscant l'hotel més barat, a no menjar en tot un dia, a viatjar sempre en les classes més baixes de tren i els busos ordinaris destrossats, a anar asquerosament bruts per no poder rentar-nos la roba i no voler pagar perquè t'ho fagin o a no beure's ni un refresc en un any perquè és més car que l'aigua...

El fet que la durada del viatge estigui acord amb el que aguantin els diners és important, però és que tampoc sabriem viatjar de cap altre manera. No ens agradaria pas allotjar-nos en hotels cars, ni menjar en restaurants bons on no ha entrat mai cap local, ni viatjar en avió pel país. Com es pot entendre la India o Pakistan per exemple, si no viatges en les classes més baixes de tren, seient a terra amb la gent més humil, si no menjes al carrer, mentre converses amb un explotat 'chef' que deixa caure la seva suor sobre el menjar, si no dorms al terrat d'un hotel per estalviar-te unes rúpies, si no et quedes tirat de nit en una estació de tren esperant al costat de les vaques, si no veus la teva vida penjant d'un fil mentre circules en un bus destartalat per una carretereta de muntanya escarbada a la roca, a centenars de metres de la vall, simplement per arribar a un aïllat poblet de muntanya...
Tanmateix no podem negar que hem tingut més d'una i de dues experiències desagradables, però tot el que t'aporta viatjar d'aquesta manera deixa en res els moments de por que hagis passat, que al cap i a la fi, si pots tornar i explicar-ho no són més que una altre anècdota.

Si clickeu sobre els mapes trobareu un resum del viatge i la ruta aproximada que vam seguir.
(en construcció)

INDIA 2006

La India, possiblement el país més desconcertant i embriagador on hem estat. Per nosaltres era el segon viatge a aquest país que ens fascina, i vam voler recórre'l totalment, de nord a sud i de costa a costa. Aquesta vegada intentariem no deixar-nos arrossegar pels sentits descontrolats del primerenc, per aprendre molt més de la seva cultura, religió, costums i vida en estat pur.

ÀSIA 2005

SUDAMÈRICA 2002-2003

Sudamèrica, volem anar als Andes. Això era l'únic que teniem clar quan vam decidir marxar cap a Perú. No haviem fet mai un viatge llarg, no teniem gens d'experiència, però alguna cosa ens deia que ara o mai. Ja no tenia feina cap dels dos, però si prous diners estalviats per comprar un bitllet a Lima, amb tornada de Buenos Aires al cap d'un any, i espavilar-nos per fer-los durar tant temps com poguéssim. I així va començar tot...