Hola a tothom, som el Jordi i la Sheila de Gironella (Barcelona), informàtic de 29 anys i geògrafa de 27. Inconformistes i si voleu aventurers, podriem dir que som uns apassionats dels llargs viatges.

Al acabar els estudis vam estar treballant amb l'objectiu clar que quan tinguéssim el suficient estalviat, marxariem a Sudamèrica fins que els diners s'esgotessin. Amb aquestes, el 2002-2003 vam estar viatjant quasi un any per Perú, Bolivia, Argentina, Xile, Brasil, Paraguay i Uruguay.
Aquell viatge ens va marcar per sempre. Tot i que ja haviem vagabundejat força per Europa, mai haviem experimentat les sensacions que comporta conèixer unes cultures tan diferents a la nostra, apreciar-les i aprendre d'elles. Moure't per aquells països amb la motxilla a l'esquena descobrint paissatges espectaculars, conéixer gent encantadora, dormir a casa seva, o en els pitjors hotels per estalviar al màxim, agafar busos eterns... Tot plegat et transmet una sensació de llibertat inexplicable, tens tot el temps del món per descobrir i disfrutar d'un lloc que t'apassiona. Per nosaltres això no té preu, i evidenment enganxa, i molt.

Només arribar de nou a Catalunya, vam decidir que ens posariem a estalviar altre cop per poder tornar a marxar tan aviat com poguéssim, aquest cop aniriem a l'Àsia.

Tot l'any 2005 vam estar viatjant per la India, Pakistan, Xina, Vietnam, Laos, Tailàndia, Iran i Turquia. Tot el viatge el vam fer per terra, creuant de Pakistan a Xina en jeep públic per l'espectacular pas de Khunjerab, travessant tota la Xina de punta a punta en tren, pujant i baixant de Ladhak en bus, inclús vam tornar a casa per terra, entrant des de la India altre cop a Pakistan, creuant l'Iran, Turquia i Bulgaria i agafant l'últim dels busos de Sofia a Barcelona.

Si el viatge a Sudamèrica ens va marcar, l'Àsia ens va enamorat irremeiablement. Després de conviure durant un any amb l'espiritualitat i surrealisme de la India, amb la rudesa i senzillesa dels petits poblats del Karakorum pakistaní o amb la increïble hospitalitat kurda i iraní, no vam deixar de pensar ni un dia en quan hi podriem tornar.

No vam tardar gaire, vam gastar tan poc en l'últim viatge a Àsia que encara en teniem per tornar a marxar, sense haver de pasar-nos un altre any estalviant. Així, pocs mesos després de la sempre desconcertant arribada a casa, ja tornavem a tenir el peus a la India. De moment, el nostre darrer viatge...

Potser som uns utòpics, o uns "vagos" per segons qui, pero a nosaltres ens a sembla que estem aprofitant el temps al màxim.

sheila

jordi